El passat dia 15, Greenpeace feia públic el darrer informe sobre "destrucció a tota costa" on és denunciava que Balears havia estat la comunitat autònoma més destructiva de la darrera dècada, amb un increment d´ocupació de territori del 44 per cent. Hi presentava, endemés, dates que posaven els pèls de punta. Per exemple, que en només un any ( 2007) s´urbanitzaren 1.000 hectàrees o que les Illes concentren en els seus 1.428 quilòmetres de costa el 12 per cent dels amarraments de tota la Mediterrània. Els informes de Greenpeace tenen una gran repercussió a tot el món, la qual cosa fa que l´impacta negatiu d´aquestes dades contribueixi a la progressiva pèrdua de la nostra imatge turística. El turisme continua sent un fenomen de masses –que requereix grans moviments de gent per ser rendible als tour operadors– però cada cop més els mateixos turistes rebutgen la massificació, com es feia evident a una recent enquesta de Gadeso segons la qual l´excessiva construcció a vorera de mar és cada cop més mal vista per aquells que ens visiten. El fet és que els missatges que transmet l´organització ecologista disparen directament contra la línia de flotació de la nostra principal activitat econòmica, però –sorprenentment– l´anomenat sector turístic ha callat con un mort. Per què?
Encara recordam la reacció d´hotelers i demés patronals turístiques quan alguns consellers de l´anterior Pacte de Govern gosaren dir que a Mallorca hi havia un excés d´oferta turística. Els qualificaren de tirar pedres contra la pròpia teulada, sense parar esment en que els culpables no són els denunciants sinó els que s´han excedit en l´expansió de l´oferta. Culpables de la mala imatge i, per descomptat, d´haver contribuït a fer malbé un model econòmic d´èxit –el fonamentat en el turisme– per no haver-ne sabut controlar el creixement. El fet és que sector turístic posà messions, després de l´experiència del Pacte de Progrés, per seguir urbanitzant (una part important de l´oferta residencial –la gran competidora dels hotels– va ser finançada amb els excedents de l´hoteleria). Quelcom molt semblant a un harakiri. Perquè, què sinó un suïcidi és donar suport a què l´oferta segueixi creixent sense límits?. L´aliança de PP-UM amb les patronals turístiques de la passada legislatura va fer que l´ocupació de costa s´intensificàs, inflant la bombolla immobiliària, l´esclat de la qual és la causa de la crisi que patim i que passa factura per un igual tant a la construcció com al propi turisme.
I no obstant, el sector calla davant les critiques i sembla esperonejar de bell nou un creixement desmesurat. La darrera prova l´hem tenguda la setmana passada al Parlament, quan PP i UM, aliats un altre pic, uniren els vots per declarar ¨d´interès autonòmic" el golf de Son Bosc. En aquesta ocasió els hotelers no només no han callat sinó que han aplaudit la iniciativa, ja que, segons l´Associació Hotelera de Muro és un projecte "respectuós amb el medi ambient" que allargarà la temporada. De res han servit les veus de protesta dels ecologistes, que han recordat que aquest serà el camp de golf que fa 26 i que un de nou no atreurà més golfistes dels que ja venen habitualment. Els hoteleres pensen que el golf, o el poder seguir massificant la costa, els és rendible, tot i que sigui a curt termini, sense pensar que fan malbé –ells i no els altres– la imatge de Mallorca. S´estimen més la fotografia d´una excavadora envaint un espai protegit que no divulgar que el Govern, en un intent desesperat d´evitar la construcció del camp, hagi ampliat la zona d´especial protecció per a aus que ja empara la veïna albufera.
Hom havia esperat que la nova direcció d´UM, que s´autodefineix com a nacionalista, reinvidicàs la protecció de l´entorn i no la continuïtat d´un model econòmic que ha sobrepassat amb escreix la seva capacitat de creixement. Són molts els que s´omplen la boca afirmat que estimen lo nostro, però a l´hora de la veritat allò que s´estimen no és la terra i la seva gent sinó la pròpia butxaca. Dissortadament, però, la butxaca s´ha foradat de tant que l´han xuclada.
Turisme
