L’HABITATGE I LA PRECARIETAT, PRINCIPALS ENEMICS DE LA COHESIÓ SOCIAL A LES BALEARS

 

 

 

MARIA LLULL

ARA Balears

 

 

La manca de mobilitat social provoca un futur incert i manca d'expectatives, sobretot entre els joves

 

Les dificultats per accedir a l'habitatge i la precarietat laboral són els principals enemics de la cohesió social a les Illes Balears. Així queda reflectit a la publicació de la Fundació Gadeso 'Cohesió social i qualitat de vida a les Illes Balears', un estudi sobre les condicions de vida i les percepcions dels ciutadans illencs.

Els problemes d'habitatge apareixen com l'objecte de màxima preocupació i també de màxima insatisfacció a totes les Illes. A això s'hi afegeix la precarietat del mercat laboral, la qual és la màxima preocupació entre els ciutadans (62,8%), sobretot entre els joves (77%). “Vàrem pensar que la classe mitjana es recuperaria en la postcrisi, però no ha estat així, perquè el mercat laboral s’ha precaritzat”, explica Antoni Tarabini, president de la Fundació Gadeso. 

Per parlar de cohesió social, cal tenir en compte la llibertat individual, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat participativa. "Aquests elements són impossibles sense una igualtat dins del benestar, sense poder accedir al treball o a l'habitatge", apunta Tarabini. El sociòleg destaca en aquest punt que "un dels problemes més seriosos a les Balears és un augment brutal de la població resident, d'un 25%". A més, les Illes reben milions de turistes, els quals "es concentren en pocs mesos". "És insostenible que hi hagi més turistes que població resident en un territori tan limitat com el nostre", apunta. Pel que fa a les solucions, són que hi hagi "menys creixement i menys rendibilitat". Per això, Tarabini considera que els empresaris que es beneficien del turisme hauran de comprendre tard o d'hora que hi ha d'haver "limitacions".

L'actual situació d'inseguretat i incertesa no només afecta la cohesió social, sinó també la qualitat de vida dels ciutadans balears, els quals, com a la resta de l'Estat, afronten una crisi estructural que es perllonga més enllà de la crisi econòmica. "Patim problemes fruit d'una conjuntura, però que són estructurals", comenta Tarabini. El sociòleg també destaca la manca de mobilitat social. "La societat era abans un ascensor. La nostra generació estudiava i després tenia feina tota la vida. Amb els nostres fills s'ha acabat aquesta història", comenta. De fet, un 28% dels joves està preocupat pel futur incert i la manca d'expectatives.

Pel que fa als factors que permeten avaluar la qualitat de vida dels ciutadans de les Illes, l'economia i el treball ocupen el primer lloc en ordre d'importància, amb un 41,7%. Les infraestructures (33,5%), els entorns socials (32,9%), el medi ambient (30,7%) i els equipaments (29,1) completen la llista d'allò que les persones consideren important. "La qualitat de vida fa referència a les condicions de vida, però també cal tenir en compte el factor subjectiu, la satisfacció dels ciutadans", apunta Tarabini. "Si tens el que has de menester per viure, però no estàs satisfet, la teva qualitat de vida és baixa", afegeix. Curiosament, en el present hi ha una percepció de la qualitat de vida "pitjor que en els temps de la crisi".

Segons el darrer estudi de Gadeso sobre la qualitat de vida, de l’any 2018, l’índex de qualitat de vida se situa en el 7,35 a les Balears, el més baix dels darrers vint anys. En aquest cas, les diferències entre illes són significatives: mentre que a Mallorca aquest índex és del 6,89 sobre 10, a Menorca arriba al 7,8. Eivissa es queda amb un 6,73 i Formentera aconsegueix la nota més alta de les Balears, amb un 7,9.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.