LA PERTINENÇA

 

 

 

 

FUNDACIÓ GADESO 2012

 

l’Estatut d’Autonomia de les illes balears, que va entrar en vigor el dia 1 de març de 2008, té com a objectiu articular els nostres modes de convivència, entre les persones i entre les diverses realitats col·lectives. així, el tractament de la nostra realitat pluriinsular resulta molt significatiu. de fet, partint d’una realitat cultural i política comuna i diferenciada a la vegada, es reconeix la insularitat, considerant els distints consells com institucions autonòmiques i no com simples organismes d’administració local. de fet, a partir de les competències transferides, els consells són la institució de referència, especialment a menorca i a eivissa (i a partir d’ara també a formentera).

Sens dubte és bo el reforçament polític dels consells insulars, precisament dins una societat globalitzada que tendeix a allunyar i fer invisibles els centres de decisió. és important acostar el poder als ciutadans, ja sigui per un major i millor control ciutadà, ja sigui perquè la proximitat dels centres de decisió pot garantir millor la seva eficàcia en la presa de decisions i la seva posterior gestió. però es por arribar a caure en la temptació de plantejaments excessivament localistes, en el nostre cas “insularistes”, que poden provocar resultats contraris als buscats. nosaltres vivim dins d’una comunitat autònoma homogènia i diversa,

Però, què estem construint i configurant?: una realitat política comuna, la comunitat autònoma de les illes balears, amb un tractament intern de tarannà “federalista”, que reconeix i articula les diversitats insulars? o un sistema de convivència comuna de mínims plantejat des del prisma propi de una “confederació”, on cada illa transfereix únicament el que considera inevitable a la comunitat autònoma?

Això pot semblar un simple joc de paraules o un simple exercici de repartiment de poder polític, que poc té a veure amb la nostra realitat quotidiana, però no es així. encara hi ha preguntes que exigeixen una resposta: quines són les competències bàsiques que han de seguir radicades en la comunitat autònoma? aquestes competències han de ser les mínimes possibles? quina ha de ser la composició del parlament de la comunitat? seria convenient i positiu que la composició del parlament sortís (“de iure” i “de facto”) de les distintes representacions insulars, substituint l’actual sistema de representació de les diverses opcions polítiques (que inclouen també certes arrels insulars)? nosaltres pensem que –sense obviar els interessos insulars- dues coses són imprescindibles: mantenir unes certes estratègies comunes a nivell de comunitat, i també mantenir el sistema de representació del partits polítics, amb tots els seus dèficits, que representen els distints interessos i sensibilitats més enllà de la pertinença a un o un altre territori.

Des de la fundació gadeso, mitjançant els quaderns gadeso, s’han anat realitzant investigacions periòdiques per determinar quines són les arrels de pertinença dels ciutadans i ciutadanes de les illes. reproduïm les dades referents a 2006, que a dia d’avui són perfectament vàlides. com es pot comprovar, les arrels de pertinença no corresponen a la comunitat autònoma com a territori cohesionat, sinó a la realitat de cadascuna de les illes.

 

 

 

 

l’insularisme com a darrera instància pot ser una d’aquestes temptacions. hem fet referència en aquestes línies a comportaments “confederals”. això no tindria més rellevància si aquest fos el nostre marc institucional (com ho és, per exemple, a suïssa). la primera redacció de l’estatut de catalunya, aprovat de manera aclaparadora al parlament català i desprès retallat a les instàncies estatals, incloïa des de la seva autoafirmació nacional trets clars de relacions quasi confederals. per sort o per desgràcia, no és aquesta la perspectiva del nostre estatut, que com a molt traça lleus pinzellades federalistes. el risc és sofrir dins la nostra pròpia casa comportaments interns desagregadors. és una tasca rellevant i necessària mantenir i potenciar les diversitats individuals i col·lectives, precisament per a fer front als poders abstractes però reals. no obstant, només es poden defensar les arrels individuals i col·lectives de proximitat des de la interrelació activa i participativa. no queda gens clar que els ciutadans i ciutadanes de la nostre comunitat estiguem caminant en aquesta direcció.

 

 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.