• Editorials

I ARA, CAP A ON ANAM?

 

EDITORIAL FUNDACIÓ GADESO

26-07-2019

 

Pedro Sánchez ha fracassat ostentosament en el seu objectiu d’obtenir la investidura com a cap de govern i la formació d’un Govern de coalició progressista. Com és lògic, el primer responsable de l’esmentat fracàs és el mateix Pedro Sánchez qui és el que tenia l’encàrrec del Rei de formar govern i que ell va acceptar. Això no lleva que la responsabilitat tengui també altres protagonistes.

Sembla inversemblant que el candidat esperés que la dreta espanyola (PP i C’s) s’abstinguessin per motius de “responsabilitat” i “sentit d’estat”. Es va passar mitja negociació demanant la seva abstenció. És evident que els vots de PSOE i Unides PODEM no eren suficients per garantir la investidura, pel mateix era necessari, en segona instància, aconseguir els vots positius d’UP i l’abstenció d’algun dels grups minoritaris, com ERC, PNV, Compromís, Bildu…Això implicava la necessitat d’obrir i mantenir un diàleg amb aquestes forces, les quals s’han queixat de què no se les tingués en compte.

Unides PODEM i el seu líder no és aliè al fracàs de la investidura i de la formació de l’esmentat govern de coalició. Es repeteix el fracàs del 2016. La línia dura d’UP no ha entès de manera adient els resultats electorals de l’abril passat. El guanyador, encara que sense la majoria suficient, va ser, sense dubte, el PSOE. UP va patir una important pèrdua d’escons, situant-se com a la quarta força parlamentària en nombre d’escons.

Tot i aquesta pèrdua de suport electoral, des del primer moment, Pablo Iglesias va plantejar les negociacions amb els socialistes com un “repartiment” de cadires i càrrecs. Feia la impressió que no es fiava del PSOE i que l’única garantia que el govern de coalició propiciés polítiques progressistes fora la presència d’Unides PODEM. Va arribar un moment que les “responsabilitats” que els morats volien gestionar suposaven més del 50% dels ingressos i despeses de l’estat, tot això amb un terç de representació respecte dels socialistes. A més no varen comprendre que encara que en la segona sessió d’investidura es pogués facilitar el govern de coalició, calia comptar amb el suport o l’abstenció d’altres forces polítiques per tirar endavant polítiques socioeconòmiques, i especialment un nou pressupost.

Totes aquestes circumstàncies han conduït a què la negociació es percebés com una cerimònia de la confusió i “joc de trons”. No és presentable que una negociació tan important com era aquesta es fes a través dels mitjans de comunicació a modus de grotesc espectacle.

La realitat evident és que quan per primera vegada ens trobem amb una dreta fragmentada i sense majoria, els partits autoanomenats d’esquerra han estat incapaços d’unir forces i generar un acord de govern. Ningú vol ser el culpable i ningú fa ni la més mínima autocrítica.

I ara què?. Seran capaços de deixar-se de bajanades i signar un acord d’investidura al setembre?.Una cosa sembla clara, si no canvien les actituds i les estratègies, tant d’uns com dels altres, així com que els partits minoritaris mantinguin el sentit del seu vot, cosa complicada tenint en compte la “possible” sentència del judici del procés, no s’albira cap possibilitat d’una sortida airosa per a les forces progressistes.

Anem cap a unes inevitables eleccions al novembre?. Si la cosa segueix així, el país i la nostra comunitat quedarien absolutament paralitzats. A escala estatal i a tall d’exemple: les pensions, el debat entorn de la reforma laboral, el repte energètic, el canvi climàtic, la llei mordassa, la reforma fiscal, la llei de dependència, les polítiques d’igualtat i un llarg etcètera. A escala balear, i a tall d’exemple: el REIB, la reforma del finançament autonòmic, el conveni de carreteres i el del tren, rompre la paralització financera dels ajuntaments (llei Montoro), la impossibilitat de millorar els recursos dels serveis públics bàsics (sanitat, educació...) sense un nou pressupost i un llarg etcètera.

A més unes possibles eleccions, de les quals no es poden preveure els resultats, podrien suposar un descens de la participació (augment rellevant de l’abstenció), entre una part significativa dels votants de l’esquerra, desmoralitzats i confusos. A més en un moment en què la tensió política i social a Catalunya i a la resta de l’estat com a conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem referida al Procés

Senyors i senyores, l’únic que els demanem i exigim és que es deixin de romanços i per una vegada siguin responsables.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.