CARME RIU I LES MESURES CONTRA LA MASSIFICACIÓ

JOAN MIRALLES

 

Fa poc més d’una setmana, la Consellera delegada de Riu Hotels Carme Riu, manifestà que s’ha de limitar el número de turistes perquè vivim en un territori limitat. A priori, una bona noticia si no fos perquè en cap cas planteja cap mesura de contenció i/o decreixement pel sector hoteler. Podria haver proposat lluitar contra la sobreocupació hotelera amb més inspeccions, demanar més sentit comú al sector o que els menors de 12 anys computin com a plaça per reduir la capacitat allotjativa dels hotels i per tant la pressió turística a l’estiu, però no ha estat així. No debades, això suposaria acceptar que els seus hotels són corresponsables de la massificació i que per tant, han de ser partícips alhora de mitigar els impactes del turisme. Un demanar massa...

Com era d’esperar, la seva proposta es basa exclusivament en posar límits a la competència i a qualsevol fre al seu creixement, prohibint tot el lloguer turístic i liquidant l’ecotaxa. El primer, era d’esperar, però sorprèn que vulgui eliminar un impost que a més de mitigar part dels impactes negatius que genera, pot ajudar a regular el flux turístic i per tant, la pressió turística de l’estiu. Fins i tot, ha anat de poc que no acabés servint per a sanejar els seus comptes de resultats quelcom que evidentment no ha criticat. Tanmateix, aquest fet no ha estat impediment per a que una part de l’ecologisme hagi aplaudit les seves declaracions sense plantejar-se que la crítica que fa a la massificació turística, és tan sols l’excusa perfecta per a que el turisme i el Govern no s'escapin del control hoteler. Ja se sap, a vegades pesa més allò de “els enemics dels meus enemics són els meus amics”, que l´objectiu que es defensa.

Convendria no oblidar que la massificació és la suma del conjunt de turistes a la població residencial, i que és imprescindible tenir mètriques reals per saber per on van els tirs. Les dades públiques més fiables són a hores d'ara les de l’IBESTAT, què s'obtenen a partir de macroenquestes periòdiques a turistes en les què es demana què fan i què no fan i el que és cabdal, on s'allotgen. Doncs bé, al mes d’agost, el de màxima ocupació, el 73% dels turistes enquestats, manifesta que s’allotja a hotels o similars, un 11’3% a allotjaments turístics, un 8’87% són turistes residents (tenen segona residència a l’illa) i un 8’87% van a casa d’amics. Una xifra, que a més de deixar clar qui du més persones a l’illa, atorga al sector hoteler major pes que el que tenien el 2016, en què els turistes allotjats a hotels representaven el 66’4%.

Les dades no són casuals: mentre que el nombre de pernoctacions totals (nits que passen els turistes a l’illa) ha baixat un 4’73% respecte el 2016, resulta que el nombre de turistes que va a hotels ha crescut un 9’8%. Per contra, els qui es  decanten pel lloguer turístic s’ha reduït en un -27%. Aquest decreixement no es deu a un canvi en la demanda, sinó a l’aprovació de la llei turística de 2017, què deixà a la major part dels propietari d’habitatges turístics en plurifamiliars, fora possibilitat de regulació. No entraré en si la llei està ben o mal feta, tan sols deixar clar que la seva aprovació ha aconseguit posar límits al turisme i reduir la pressió a l’estiu, però tots els ous han recaigut en el mateix paner.

A hores d’ara encara queden places destinades al creixement hoteler i sòl destinat exclusivament a aquesta finalitat. No fa falta dir que més hotels requereixen necessàriament de més mà d’obra, i en conseqüència, més creixement demogràfic, més habitatges pels nous treballadors, i més consum de territori. Per contra, en relació al lloguer turístic, per evitar construir més, no es poden donar noves llicències a habitatges que no estiguin construïts. De fet, la immensa major part d’elles s’han usat els darrers anys per regularitzar els apartaments turístics del litoral, què fins al 2017 existien, però es trobaven en un cert llimb legal. A més, amb un handicap del que ningú no parla, en 5 anys les seves llicències caducaran i si no queden places a la borsa per renovar-les, s’extingiran.

Sembla però que això no és suficient, cal liquidar també aquells habitatges unifamiliars de poble, que com els hotelers, tenen una llicència atorgada de per vida. Tant se val si això suposa una font d’ingressos cabdal per a milers de famílies que viuen del lloguer turístic. No hi ha una mínima empatia cap als restaurants, botigues i altres petits empresaris, què a diferencia dels clients de tot inclòs, perceben - ara si - algun benefici del turisme. Cal tenir el poder absolut, i per a que sigui possible, els grans, han de créixer encara més, i els petits, han de decréixer fins a l’extinció. Per aixo, dona a entendre - sense complexos - que la massificació no la fan els gairebé dos milions (2.723.935) de turistes que van a un hotel a l’agost, la fan els pocs més de 300.000 (307.866) que van a habitatges turístics.

Ens agradi o no, la massificació i la saturació són fruit de la suma de tots els humans que vivim a l’illa, sigui de manera temporal, o de manera permanent. És conseqüència del model econòmic (turístic i no turístic), i per tant, és important cercar amplis consensos sobre quin futur volem. Està bé que la senyora Carme Riu, o el sector hoteler, es preocupi per la problemàtica mediambiental, però facem-ho a consciència sense derivar responsabilitats. Mirem a llarg termini, i no oblidem que tot i la repuntada dels mercats competidors, l'Organització Mundial del Turisme (OMT) preveu un creixement anual del nombre de turistes internacionals al voltant del 3-4%. Per això, podem triar continuar creixent en quantitat de turistes, i d’habitants (300.000 en 10 anys segons les darreres estimacions), o podem créixer en valor afegit. Ajudar des del sector a mitigar els impactes del turisme amb l’ecotaxa, mirant de contribuir a la diversificació econòmica, o sumar 600.000 ànimes més al nostre territori. De tots depèn, també del sector hoteler i dels qui amb la seva actitud els recolzen.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.