EL CENTRALISME VE D’ENFORA

MARIANO MORAGUES

 

 

La cobdícia i el poder sembla que són fondes tendències humanes. Qui no te vol tenir, i qui ja té més vol tenir i pareix que l’homo mai acaba d’estar assaciat. Aquell que és multimilionari encara aspira a ser-ho més. La concentració i la mala distribució de la riquesa són segurament els mals més grossos que pateix atàvicament la humanitat. Poder i riquesa que sempre han anat junts, són aquella fruita prohibida del mític paradís bíblic, on l’artera serp fa caure en temptació a Adan amb allò “si menjau d’aquesta fruita sereu com deus”. Així nasqueren el imperis polítics i naixen encara avui els imperis econòmics i les transnacionals.

El centralisme polític no és més que la voluntat de poder, de tenir tot el control del poder, la qual cosa va en la direcció oposada a la democràcia, que per definició és repartir el poder, donar participació de la ciutadania en el poder. A manera d’exemple de afany centralista veiem el que planteja a Felip IV el Comte Duc de Olivares, principal assessor, en el Gran Memorial secret de 1624,: ”Tenga VM por negocio más importante de su Monarquía el hacerse Rey de España : quiero decir Señor, que no se contente VM con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia i Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense, con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia, si VM lo alcanza serà el Principe más poderoso del mundo”.

Aquests regnes tenien territoris, institucions, lleis, furs i llengües pròpies. En poques paraules li diu, que molt discretament ha de centralitzar el poder de tal manera que s’instauri l’autoritarisme monàrquic a tota Espanya (un antecedent de les monarquies absolutes borbòniques). Per copsar aquest objectiu li planteja tres estratègies: 1) ·La más dificultosa de aconseguir (però la mejor pudiendo ser) sería que V M  favoreciese los de aquel reino, introduciéndoles en Castilla, casándolos en ella y los de acá allà...”; 2) Negociar la “Unión de Armas” dels regnes baix Felip IV per tenir un fort poder militar; 3) “Aunque con medio no tan justificado, però el más eficaç, sería hallándose V M con esta fuerza que dije, ir en persona como para visitar el reino... y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande, y con este pretexto meter a la gente, y con ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en conformidad de las de Castilla”. No s’ha de haver estudiat davall terra per establir relació amb el que vivim. Preniu llum de Na Pintora. No hi temps que no torn. “Ulls espolsats i fora son”. Felip V, amb el Decret de Nova Planta. Tornam a “sa parada de ses cebes” amb Felip VI?

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.