EL DISCURS DE LA POR I L’ABSÈNCIA DE RELAT

ANTONI CANYELLES

 

Un científic va dir una vegada que la pregunta més important que un ésser humà podia fer-se a la vida era: ¿creus que vivim en un univers hostil o amigable? De la resposta que donis aquesta pregunta, dependrà totalment la forma en què es desplegarà la teva vida.

I els partits polítics com veuen el futur? Els de dretes ja te dic jo que molt negre. Pega una ullada ràpida al timeline d’algun partit de dretes hi trobaràs les següents frases o algunes de similars: «Ves en compte que si surts de la teva casa un cap de setmana te la poden ocupar. Ves amb mil ulls quan caminis pel teu barri, la criminalitat està disparada. Mira quantes pasteres han arribat, ens invadeixen literalment»

Afirmacions com aquestes que fan servir les dretes, les ultres (i les no tan ultres) amb diferent nivell de intensitat des de fa ja cosa d’un any, responen a una estratègia comunicativa que representa actualment l’espina dorsal d’un discurs ideològic tancat; el discurs de la por.

Si creus que vius en un món hostil, la por retroalimentarà a la por i viuràs amb por. Ja pots estar tot el dia en alerta i més, en un moment històric com l’actual on les incerteses s’incrementen. I si aquests imputs de por, venen acompanyats d’una orquestra de missatges a través de les xarxes socials que amplifiquen alguns mitjans de comunicació, et resultarà encara més fàcil que sentis amenaces i perills fins i tot on no n'hi ha.

T’has demanat que hi ha de cert darrera algunes d’aquestes afirmacions?

Comencem per la criminalitat. D’acords amb les darreres xifres del segon semestre de 2020 publicades en el baròmetre de criminalitat del Ministeri de l’interior, a les Illes Balears tenim avui un 25% menys de delictes que el mateix període de l’any passat. Aquestes dades són comparables amb la resta de països europeus i resulta que Espanya és un dels estats més segurs de tot el continent. És una dada actual, ningú sap què passarà als propers mesos com tampoc demà, així que voler dur a l’agenda política i mediàtica aquesta sensació de por i manca de seguretat, xoca un poc amb la realitat.

Continuem amb el tema de l’ocupació de la teva casa, la teva vivenda, l'Institut Nacional d’Estadística encara no ha publicat la dada de 2019. Però el nombre de condemnes anuals per aquest delicte de violació del domicili, s'ha mantingut força estable en els darrers 20 anys. I es situa al voltant les 200-250 a l’any, el que representa un nombre molt baix.

I acabarem amb la immigració, on passa una cosa molt semblant. A les nostres costes arriben més o manco el mateix nombre de persones immigrades que fa un any. Però això no ha impedit que circulessin per les xarxes aquests dies imatges de pasteres que com bé ha demostrat Maldita.es contenien imatges d’anys anteriors o fins i tot de costes que no eren ni espanyoles.

 

Hi ha un interès per part de les dretes de incloure la por en l’agenda política i mediàtica. Aquests temes s’introdueixen amb tota l’artilleria que sigui necessària, acompanyada de tot tipus materials de fàcil i ràpid consum per  garantir la viralitat dels missatges. És impossible poder dubtar de tot tota l’estona i, si un ciutadà vol anar a cercar dades per comprovar que hi ha de cert en tot això, no sempre resultarà fàcil. La tasca del periodisme seria anar, comprovar-ho i posar a disposició de la ciutadania aquesta informació de la manera més senzilla possible. Malauradament no és sempre així, el que jo veig en no poques ocasions són tertúlies, reportatges o un tractament d’aquests temes de manera molt impactant per generar no debat sinó quelcom més semblant a un espectacle. M’entristeix molt haver vist fins i tot publicitat d’empreses dedicades a muntar alarmes i vendre vigilància privada al costat d’una notícia com les que estem parlant. Empreses que fan negoci amb aquesta falsa percepció de por i és més està bé saber que algunes d’aquests grans entitats tenen orígens, llinatges i lligams directes amb la part més trista i més fosca de la nostra història contemporània.

Aquesta tipus de comunicació política pot ser pugui resultar vàlida per rapinyar vots, com s’ha pogut veure més nítidament als Estat Units amb la victòria de Trump, i fins a quin punt es va incrementar l’hostilitat i tensió en aquest país.

Sigui com sigui al meu modest parer, el més trist és que no veig una lluita per part dels blocs conservador i progressista per voler fer que el seu relat destaqui. Com molt encertadament diu Christian Salmon, s’ha passat del storytelling a l'absència de relat i així hem arribat a la era del confrontament. La tensió dialectal acompanyada d’un llenguatge bel·licós és amb el qual la dreta ens vol ficar en un combat imaginari. I ja sabeu la dita, dos no es barallen si un no vol. Per tant, és el moment de dissoldre poc a poc aquesta situació i només es sortirà d’aquesta espiral del enfrontament amb política. Això no és suficient per obtenir la respost a la pregunta cabdal, de per què l'opinió política està tan polaritzada.

Ara per ara, els pilars de la política en majúscules estan tocats. La Política avui és més vista com un problema i no com una solució als reptes que compartim en una mateixa societat. La socialdemocràcia té molta responsabilitat aquí, ha de saber recuperar el fil del seu històric relat per acompanyar-ho de progrés, igualtat i benestar per a tothom. Fer valer els seus arguments no tan per guanyar el debat, sinó per ajudar a cada ciutadà a respondre’s per si mateix la pregunta inicial i vital que ens plantejava Albert Einstein, si vius en un món hostil perquè així ho creus realment, significa que la por ens haurà guanyat i sense cap dubte aquest serà el tipus de món que construirem i deixarem als nostres fills.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.