EL TURISME DE MASSES SOBREVIURÀ AL COVID-19

Un dels conceptes recurrents per explicar l’escenari econòmic que ha generat el coronavirus és el d’incertesa. I en el cas del turisme és total, perquè la pandèmia n’ha trastocat els fonaments. “El turisme de la Mediterrània es basa en la mobilitat i les aglomeracions, els punts que estan en joc en la situació actual”, explica el professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Ivan Murray. El sector pressiona per aconseguir-ne una reactivació ràpida, però el que marcarà el veritable inici de la recuperació serà la vacuna del covid-19. A partir d’aquí, “el turisme de masses tornarà”, diu el degà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà. Queda saber quan es podrà reactivar del tot i quins canvis patirà.

Pel que fa al futur immediat, la clau és la seguretat. “S’ha de fer molta feina per garantir-la per a residents, treballadors i turistes. No s’ha de començar la casa per la teulada: les destinacions han de ser segures abans de promocionar-les”, explica Deyà. Calen protocols per als subsectors que formen part de la cadena de valor del turisme (hotels, restaurants, bars, autocars...), però també es reclama amb força una normativa europea per reactivar les aerolínies com més aviat millor. “Si la UE no facilita els desplaçaments, aquest estiu serà una catàstrofe i moltes empreses no aguantaran fins al 2021, incloses algunes de ben grans”, apunta el vicepresident del lobby turístic Exceltur, José Luis Zoreda. La Comissió Europea anunciarà les normes perquè torni l’activitat als aeroports el 13 de maig, segons va assenyalar el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos.

L’exconseller de Turisme del Govern balear Celestí Alomar destaca que els establiments faran “una despesa brutal” per aplicar les noves normes de seguretat i que “els costos es poden disparar com a mínim un 10%”, una xifra molt difícil d’assumir en el cas de les petites i mitjanes empreses. “Les inversions en seguretat s’intentaran compensar amb les càrregues laborals, alhora que es reclamaran fortes inversions públiques per part del capital”, afegeix Murray per part seva.

Hi ha moltes esperances que el turisme local ajudi a obrir alguns establiments, però aquesta expectativa no és la mateixa a les Balears, tancades per mar i aire des del 18 de març. De fet, la presidenta del Govern, Francina Armengol, va anunciar dimarts que ja hi ha contactes amb mercats emissors com l’alemany, i també ha demanat de manera conjunta amb el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, la reactivació de la mobilitat aèria. Entitats com la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) preveuen que el juliol hi podria haver demanda per obrir establiments de manera esglaonada. Fonts d’aquesta patronal expliquen que, d’entre tots els mercats emissors, “Alemanya està en llocs de sortida”. “Va dues setmanes per davant d’Espanya, i això és molt de temps si ja estam al maig”, diu Deyà. Touroperadors germànics com FTI i TUI estan preparats per reiniciar les operacions de seguida que sigui possible, i el govern alemany ha matisat la seva recomanació de no viatjar a Espanya: ara no descarta obrir-s’hi. A més, Lufthansa va anunciar divendres que volarà a Mallorca a partir de l’1 de juny.

Mitjan i llarg termini

Pel que fa a les temporades 2021 i 2022, les previsions són de recuperació. Això sí, si encara no hi ha vacuna, serà condició sine qua non que la pandèmia estigui controlada. “El 2021 serà una temporada de progressió i el 2022 s’assolirà certa normalitat”, assenyala el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Xisco Mulet, que creu que les agències agafaran força. “Seran bàsiques perquè estaran al dia en protocols i tramitacions”, diu. Un factor que ajudarà a tirar endavant és que les destinacions de la Mediterrània, com Catalunya, el País Valencià i les Balears, “tenen molt treballats els canals de comercialització i una bona relació qualitat-preu”, apunta el consultor del sector Jaume Garau.

 

"Quan hi hagi vacuna o medicació tornaran les aglomeracions"

“Quan hi hagi vacuna o medicació tornaran les aglomeracions. El model no canviarà perquè és el que ha donat força al sector i és el que vol la gent. No és que els empresaris siguin dolents”, afegeix Garau. “El turisme és un producte més de la cistella de la classe mitjana arreu del món, i això no té marxa enrere: la gent vol sortir”, diu Tolo Deyà. Però, encara que el turisme de masses sobrevisqui, no ho farà de la mateixa manera. La crisi del coronavirus ha accentuat la necessitat d’una activitat més sostenible i segura. “Passarà com amb les mesures de després de l’atemptat de l’11-S, que han perdurat”, diu Deyà, que posa com a exemple les destinacions turístiques asiàtiques, avesades a les epidèmies. “La normalitat als països asiàtics és freda, higiènica i sense contacte”, afegeix.

A més, s’accentuarà l’aposta per un turisme sostenible. “Caldrà ser més empàtic amb la ciutadania i respectuosos amb l’entorn”, apunta José Luis Zoreda, que també recorda que el volum “és imprescindible perquè surtin els números”. Segons Celestí Alomar, “Europa imposarà un model de consum de menys petjada ecològica i, malgrat que les masses continuaran fent turisme, caldrà anar a xifres més raonables”. Una incògnita en aquest panorama és saber què passarà amb els turistes ‘prestats’ que les Balears han rebut els darrers anys de països afectats per conflictes o el terrorisme, com Egipte i Tunísia. “Els turistes volen tranquil·litat i seguretat. Dependrà 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.