TONI TRAVERIA
Nascut a Dakar (Senegal) el 1964, Madiop Diagne coneix molt bé la realitat de la immigració a Espanya, i particularment a Mallorca, on viu des de 1997. Compromès amb la causa africana i amb la societat en conjunt, Diagne considera que la llengua és un factor clau per tal que un immigrant s’integri al nou destí. El fet és que parla un català de molt nivell, raó per la qual l’entrevista s’ha fet en aquesta llengua.
-Quan, com i per què va arribar a Espanya?
-Vaig arribar a Espanya definitivament el 1996; abans ja hi havia estat amb visites puntuals com a estudiant. Primer vaig estar a Madrid, i el juny del 1997 vaig aterrar a Mallorca per fer feina a la temporada turística. Jo al Senegal havia estudiat castellà (me vaig graduar parcialment en Filologia espanyola), també com a estudiant vaig passar uns anys a Montpeller analitzant la Guerra Civil espanyola.
-Des de la seva perspectiva, què en general pensen les persones immigrants de la societat mallorquina?
-Qualsevol generalització pot ser perillosa, com es diu. En tot cas, per a mi, la societat mallorquina és la millor acollidora que hi ha, contràriament al que pensen alguns amics meus. Potser és per la meva actitud. Què passa? Crec que té a veure amb la mentalitat de cada persona. Jo he rebut molt de la societat mallorquina, des de tots els punts de vista. M’han donat de tot. Però una cosa són les persones quan te coneixen i una altra cosa és l’Administració i les lleis, de les quals depenem els immigrants. En aquest sentit, crec que l’Estat espanyol té unes lleis que són racistes, lleis fredes, que parlen de números i no de persones. I, és clar, La Llei d’Estrangeria de l’Estat espanyol és la que tenim a Mallorca: molts dels ajuntaments tenen les mans fermades, no poden fer més. Com dic, des de la meva perspectiva personal, la societat mallorquina m’ha donat de tot i m’ha acollit molt bé. Amb els meus problemes, però en general ho consider així. Per tant, sincerament, no me puc queixar.
Una altra experiència tenen amics meus que fan feina en el camp o en altres àmbits, sovint han rebut un tracte discriminatori respecte als companys. Cerquen una casa i no l’obtenen perquè és un negre qui ha cridat. El racisme (o millor dit, la xenofòbia) existeix a la nostra societat. Una persona major que veu com els seus fills han perdut la seva feina, i que al seu lloc hi ha un senegalès o un nigerià li costarà d’entendre, i parlarà d’un negre de merda com ho faria d’un puta foraster. Si fos un alemany qui fes la feina que feia el seu fill, també tendria mal concepte de l’alemany en qüestió. El racisme és més fi, més elaborat, més profund que la xenofòbia. Si no fos així, la gent de Vox no tendria pes a Mallorca.
I a la inversa, segons la seva opinió, quina visió té la societat mallorquina en general dels immigrants?
-Com deia, és un risc generalitzar. Quin problema hi ha? Què passa? Que no ens coneixem prou entre tots. ¿Quina imatge teníem dels africans fa tres anys, segons el que ens arribava per la televisió i la premsa? Quina imatge ens donen les pasteres? ¿La societat mallorquina sap que ara els que arriben a l’illa són professors, llicenciats, gent formada? ¿Sabem que vénen d’una Àfrica on hi ha una filosofia, una estructura social, cultural i política concreta? Sabem com funciona, per exemple, la societat comunitària senegalesa? Mai no ens preguntam si a l’Àfrica hi ha filosofia. Per això crec que la visió que tenim està molt contaminada per la falta de cultura, tant d’una banda com de l’altra. És a dir, molta de gent Mallorca té una visió que no té res a veure amb la realitat; però de tot d’una que una persona (un empresari, per exemple) té treballadors nigerians o senegalesos, es coneixen mútuament, dinen i sopen junts, la concepció canvia.
Si no es coneixen, és un negre que ve a Mallorca i que pot ser un perill. De fet, ni més ni manco, el que pensava ma mare fa 50 anys dels blancs, els veia com un perill. A dia d’avui, molts d’amics meus són al Senegal i dormen a ca meva, amb ma mare! Quina és la diferència? Que ara es coneixen.
La pròpia estructura econòmica de Mallorca no ha ajudat: hi ha hagut gent que ha passat de no tenir res a tenir molt; directors sense estudis ni cultura... El turisme ha generat molts de doblers, i no hi ha hagut una trajectòria cultural o universitària; això ha fet que hi hagi molts de prejudicis.
-Què els diria a aquells que argumenten que la població immigrant causa la saturació o el col·lapse dels serveis públics?
-Primerament, diré que vivim en una illa, i una illa dona pel que dona, no dona per més. Si aquí hi caben 500.000 persones, no n’hi caben dos milions. Dit això, jo me deman perquè quan vénen a l’illa dues vegades més de turistes no deim res; al contrari, hi ha gent que està molt contenta i empresaris que s’aprofiten del sistema. ¿Aquests empresaris inverteixen el que guanyen en els serveis públics per aguantar el mateix sistema, per fer-lo viable? Preguntes com aquestes ens les hem de fer. Perquè l’efecte cridada, com en deim, és perquè hi ha gent que necessita treballadors; si no hi hagués feina a Mallorca, Menorca o Eivissa, els immigrants no vendrien.
D’altra banda, quines són les persones que arriben a Mallorca? Per exemple, els senegalesos. Tots són joves, van al metge una vegada l’any o una vegada cada dos o tres anys; són joves que fan feina i cotitzen. Al contrari del que pensa la gent, contribueixen fort a apuntalar la Seguretat Social. Vivim en una societat de kleenex, d’usar i tirar, i no ens feim les preguntes profundes.
-Quins són els motius que impulsen una persona a abandonar el seu país i a emigrar?
-Fa 17 anys hi va haver una onada molt forta de gent que va sortir de l’Àfrica. Jo me vaig preguntar llavors i me pregunt encara ara: “¿Què li passa a una persona per tal que en un moment donat es digui a si mateixa: mort o viu jo me’n vaig d’aquí?”. Aquesta pregunta ens l’hem de fer; si no ens equivocam una altra vegada. ¿Què li passa a una persona amb somnis, amb dignitat i honor i ganes de viure per sortir com surt del seu país? Vivim a un món globalitzat. Al Senegal també se sap el darrer cotxe que s’ha comprat Cristiano Ronaldo, per exemple, de la mateixa manera que al Senegal els joves escolten la mateixa música que escolten els joves de Madrid, Barcelona o Mallorca. El jove del Senegal es pregunta per què el jove de 25 anys de Mallorca té un cotxe, té una nòmina, té una vida, i ell no.
Els joves que varen sortir de l’Àfrica fa 17 anys i no varen morir (va haver-hi molts morts) han pogut tirar endavant; alguns han pogut comprar una casa per als pares al Senegal. És clar, els altres joves es plantegen: “Si aquell ho va fer, jo també puc”. Efecte cridada? Sí, hi és. Però no hi va ser per als espanyols que dècades enrere se n’anaven a Suïssa? ¿O per a aquells mallorquins que varen sortir de l’illa fa un segle per anar-se’n a països sud-americans? La fam sempre desemboca en efecte cridada, de tothom. Moltes vegades ens aturam en els efectes i estaria bé analitzar les causes dels fets. La gent ve aquí sortint del seu país perquè té somnis, il·lusió, ganes de viure
-Les pasteres no paren d'arribar a Mallorca... Per què?
-No vull alarmar ni fer por a ningú, però n’arribaran més. És un tema que conec molt bé. Tenc un vincle molt directe amb la meva societat, fa més de 30 anys que visc a Europa, però som molt africà i molt africanista, parl molt amb l’Àfrica. Per això dic que la gent se prepari, que vindran més pasteres. L’Àfrica és un dels continents més rics del món, ho tenim tot, però una minoria ho té tot i una majoria s’hi mor de fam. Aquesta és la realitat, i des d’Europa hem deixat fer. Des de França, per exemple, què fan? Donen suport als règims africans que ho fan tot per llevar el menjar i la il·lusió a la joventut africana. I als dirigents africans, ja els va bé que la gent se’n vagi, perquè tants de joves sense feina poden suposar un perill. El que fa el Marroc, per exemple, és ajudar els joves a sortir del país, justament per aquesta situació.
-Quines són particularitats del col·lectiu subsaharià? Pateixen més racisme?
-Ja he reflexionat abans sobre les diferències entre racisme i xenofòbia, segons les meves anàlisis. En tot cas, ens passa una cosa molt curiosa. De vegades, sents a dir: “Negres sí, moros i gitanos, no”. Si estan davant un gitano, diuen: “Moros i negres, no; gitanos, sí”. Hi ha una victimització històrica de la raça negra, és una realitat que no podem obviar. Si vas pel carrer i te veu una dona, és probable que agafi fort la seva bossa perquè pot pensar que qualsevol negre és un perill. Si cerques un pis i ets negre, tendràs més dificultat, segurament; el mateix si cerques una feina. Encara tenim la imatge que el negre es dedica a la venda ambulant i prou. De la mateixa manera, hi ha una altra realitat: de cada vegada més, som una societat més mestissa, i de cada vegada ens coneixem un poquet millor i ens acceptem millor.
-Quin és el factor fonamental perquè un immigrant s'adapti bé a la nova destinació? I la principal dificultat en arribar?
-Per a mi, hi ha dos factors fonamentals per a la integració: la llengua i la feina. En el meu cas, jo som un activista de la llengua, vull ser coherent. Jo mai no he estudiat el català, mai, l’únic que he fet és parlar amb la gent, anar a un bar i parlar amb amics i amigues. Respectar la terra és respectar la seva llengua, entre altres coses. La llengua també està en perill, per falta d’autoestima de la societat (l’hauríem de defensar molt més), i perquè hi ha gent que no sap (o no vol saber-ho) què és cultura i que fa molt de mal. La darrera mesura del Govern balear en relació al català n’és el millor exemple. És un insult a la intel·ligència de les persones pensar que per demanar el català com a requisit se’ns en van els metges. No fan falta més comentaris. D’altra banda, també es demana als immigrants: “Per què serveix el català?”. El català és cultura, és riquesa i també són doblers. Si tens un idioma més, tendràs més opcions de trobar feina.
La feina, és clar, és un element imprescindible per integrar-se. El pis i el menjar s’han de pagar i s’ha d’evitar caure en qualsevol trampa de doblers fàcils.
-Vostè mateix parla perfectament el català... Quina és la seva formació? I’ocupació actual?
-Quan vaig arribar a Mallorca, vaig assistir a un curs de català per a immigrants, però vaig sortir de l’aula als deus minuts perquè era una infantilització total de l’immigrant, me vaig sentir molt malament. En tot cas, volia que la gent me respectàs, la meva cultura i la meva personalitat. Vaig pensar que la millor manera de rebre és primer donar, com va dir l’expresident del Senegal. I per tal que la gent me conegués i també la meva cultura, vaig decidir d’aprendre el català. Perquè Mallorca no és només sol i platja, també és cultura. Vaig fer feina en el sindicat CGT, on hi havia un compromís molt clar amb la llengua, i això també me va ajudar. Vull utilitzar la llengua catalana per defensar valors: el feminisme, la pau, la solidaritat, l’humanisme.
Actualment, estic fent feina com a recepcionista d’un agroturisme a Menorca, a Alaior en concret, i faig classes classes de francès a particulars. Al marge d’això, seguesc molt compromès amb la cooperació internacional amb l’Àfrica.
DESTACATS:
“No vull alarmar ni fer por a ningú, però arribaran més pasteres. L’Àfrica és un dels continents més rics del món, ho tenim tot, però una minoria ho té tot i una majoria s’hi mor de fam”.
“Ens hem de preguntar què li passa a una persona per tal que en un moment donat es digui a si mateixa: mort o viu, jo me’n vaig d’aquí”
“La visió que tenim del fenomen migratori està molt contaminada per la falta de cultura, tant d’una banda com de l’altra”
“L’efecte cridada es dona perquè hi ha gent que necessita treballadors; si no hi hagués feina a Mallorca, Menorca o Eivissa, els immigrants no vendrien”.
“Els senegalesos que arriben a Mallorca són joves; van al metge una vegada l’any o una vegada cada dos o tres anys; en canvi; fan feina i cotitzen a la Seguretat Social”.
Comentaris 0 Comentari(s)