REVOLTA DELS OBLIDATS I LLIÇÓ DEL MULTIPARTIDISME

PEPE MERCADAL

 

El resultat de les eleccions andaluses del Passat diumenge van sorprendre a tothom. Les enquestes i les dades agregades mostraven la tendència ascendent de Vox, però no l'hecatombe del PSOE. En les pròximes setmanes seran molt nombrosos les anàlisis que pretendran explicar el fracàs de Susana Díaz, la resistència relativa del PP, el creixement de Ciutadans, el fet que Podemos no s’hagi beneficiat del desgast del PSOE i, sobretot, l’auge de Vox. De moment, amb les poques dades que tenim, es poden treure vàries hipòtesis.

 

Què li ha passat al PSOE?

Les enquestes deien que Susana Díaz no només guanyaria amb una clara diferència, sinó que a més podria escollir entre Adelante Andalucía (Podemos) i Ciutadans per pactar la seva investidura. La realitat és que Díaz té pràcticament impossible repetir com a presidenta. Hi ha dues hipòtesis no excloents entre si que explicarien el resultat del PSOE:

  1. Desmobilització de l'esquerra, mobilització de la dreta: la participació va baixar significativament en les províncies històricament més d'esquerres (Sevilla i Jaén), i es va mantenir en les més conservadores (Màlaga i Almeria). La irrupció d'un nou partit, Vox, també podria haver mobilitzat votants que solien abstenir-se.
  2. Trasvassos d'esquerra a dreta: votants del PSOE i de Podemos que hagin estat seduïts pel discurs de Ciutadans i, en menor mesura, Vox. El fet d'haver governat durant 40 anys, la retro-reacció a canvis culturals propagats per l'esquerra o la posició ambigua/dialogant de socialistes i de Podemos respecte a l'independentisme català poden ser alguns dels motius del canvi en el sentit de vot.

D’on ve el votant de Vox?

Després de la victòria del Brexit al Regne Unit o de Trump als Estats Units, els analistes es van dividir en dues teories per a explicar el vot reaccionari contra l’estatus quo. La primera és la teoria dels ‘perdedors de la globalització’; aquelles persones que han notat els efectes negatius de la globalització (deslocalització de la indústria per als obrers, per exemple) i no han gaudit dels positius (més accés a la universitat i a estades a l’estranger per als joves, per exemple) voten contra els partits tradicionals que han accelerat aquests processos socioeconòmics. La segona explicació és la de ‘la revolució silenciosa’; amenaçats per la pèrdua de valors i costums tradicionals, els sectors conservadors de la societat voten l’extrema dreta com a retro-reacció contra un seguit de valors cosmopolites que han avançat en les darreres dècades sense que els partits tradicionals s’hi oposessin (feminisme, ecologisme, drets humans, multi-culturalisme, etc.).

Com passa amb la majoria de fenòmens socials, no hi ha una explicació senzilla al vot de l’extrema dreta. Depenent del votant, podem veure trets d’un ‘perdedor de la globalització’ o d’un retro-reaccionari cultural. Per mi, el concepte que millor integra les dues teories és el de ‘left-behind’ (els oblidats, o els que hem deixat enrere) de Matthew Goodwin. Tant els perjudicats econòmicament per la globalització com els que senten la pèrdua de valors tradicionals són persones que s’han sentit abandonats per uns partits tradicionals massa oberts (pel seu gust) a canvis econòmics, socials i culturals.

El cas de Vox no és diferent. Els electors del partit de Santi Abascal a Andalusia venen de barris rics de les grans ciutats, de poblacions que noten especialment el fenomen de la immigració, però també de barris obrers. Seria difícil descriure els rics com a perdedors de la globalització, però sí que poden haver vist en Vox una oportunitat per protestar contra els partits tradicionals que no aposten suficientment per a la conservació de costums tradicionals. Aquest votant solia abstenir-se o votar al PP, però en aquestes eleccions ha tingut un nou partit (que no té el desgast d’haver governat) en oferta. Pel que fa al votant obrer que ha optat per Vox, és una persona amb dificultats econòmiques, que ha deixat de confiar en el PSOE perquè aquest no soluciona les seves dificultats econòmiques i, a més, té una posició sobre Catalunya massa tèbia. Ja veurem què diuen les enquestes post-electorals sobre els trasvassos, però és presumible que hi hagi un nombre significatiu d’aquest tipus de votants que hagin passat a votar Ciutadans i Vox.

Qui presidirà Andalusia?

S'obra un procés de negociacions que podria durar mesos, i més tenint en compte que venen eleccions municipals, insulars, autonòmiques i europees al maig. Els partits exploraran les diferents combinacions per a investir president o presidenta de la Junta d'Andalusia. Les combinacions possibles són:

  1. Pacte de dretes amb presidència del PP: Els populars estan disposats a aconseguir la presidència amb el suport de Vox. Ciutadans podria sentir-se incòmode en aquesta combinació, sobretot respecte al seu relat de cara a les eleccions europees: com podrien anar a les llistes liberals pro-europees (ALDE o En Marche) havent pactat amb una extrema dreta que s'alinea dins l'eix nativista anti-UE juntament amb Le Pen o Salvini?
  2. Pacte dels 'constitucionalistes' amb presidència de Ciutadans o del PP: Juan Marín va demanar a populars i socialistes unir forces entorn al seu lideratge si volien aïllar Vox. El PP no hi estaria interessat, seria cedir en el lideratge de la dreta. A Ferraz no agradaria gens que Díaz pactés amb la dreta. I Ciutadans tindria difícil justificar un pacte amb el PSOE després d'haver centrat el seu missatge electoral en el rebuig als 40 anys de govern socialista.
  3. Pacte contra l'extrema dreta amb presidència del PSOE: PSOE, Ciutadans i Adelante Andalucía (Podemos) sumen per pactar un govern. La justificació d'aquest pacte seria fer un front comú contra l'extrema dreta. Però no casa amb el discurs de Ciutadans a nivell estatal contra els partits de la moció de censura.

Implicacions a nivell estatal

  1. Europeïtzació de la política espanyola: Espanya deixa de ser dels pocs països europeus on l'extrema dreta no avança. Resisteixen Portugal i Irlanda. Com arreu d'occident, al nostre país també existeixen col·lectius que se senten amenaçats davant de canvis culturals (cosmopolitisme) i socioeconòmics (globalització).
  2. Lliçó del multipartidisme: en el context multipartidista, com diu Pablo Simón, hi ha divisions que multipliquen. La fragmentació de la dreta i la polarització del seu discurs ha mobilitzat als diferents sectors dins seu, que han pogut escollir d'entre 3 ofertes. El PP, amb el seu pitjor resultat de la història, podria aconseguir la presidència de la Junta per primera vegada. És un escenari similar al de Balears el 2015, quan Francina Armengol va estalonar-se en l’èxit de Podemos i els dos MÉS per convertir-se en presidenta tot i haver obtingut el pitjor resultat de la història del PSIB.
  3. De Sevilla al cielo? Els 12 diputats de Vox asseguren una visibilitat al partit d'extrema dreta que no havia tingut fins ara. Des de Sevilla, els seus discursos i rodes de premsa es faran virals, arribant a potencials votants de cara a les eleccions locals, insulars, autonòmiques i europees del maig de 2019. A més, si hi ha pacte de dretes, condicionaran l'acció de govern per a marcar l'agenda.
  4. Polarització amb Catalunya: alguns predicaran que la principal causa de l'auge de Vox és la posició dialogant de Podemos i del PSOE cap a l'independentisme català. Això podria portar al Govern de Sánchez a adoptar una línia més dura amb la Generalitat. Pels partits independentistes, l'auge de Vox reforça el seu discurs de l'Espanya antidemòcrata.
  5. Eleccions anticipades? Pedro Sánchez té un dilema: avançar les eleccions al maig davant el fracàs a Andalusia o seguir aguantant fins a la tardor de 2019 o, fins i tot, fins a 2020. La primera opció podria servir per prevenir més pèrdues, però se sotmetria a les eleccions sense haver implementat mesures prou significatives. Si aguanta, pot intentar tirar endavant mesures populars a base de decrets llei i prendre's les eleccions locals i autonòmiques del maig com un segon termòmetre, però arriscant-se a què, a partir del juny, els tres partits de dretes consolidin la seva aliança i prenguin més Comunitats Autònomes a l'esquerra.

 

 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.