VOLUNTURISME

MARC PRIETO GORNALS

 

 

Avui molts de nosaltres vivim de la imatge que projectam cap a les altres persones i d’això se n’aprofiten les xarxes socials. Però hi ha gent que ha fet una passa més enllà per fer altruisme d’Instagram, on fan voluntariat per poder penjar una imatge a la xarxa i rebre els “m’agrada” tandesitjats avui en dia.

Fa uns mesos, sortí pel diari la notíciad’una empresa “YES WE HELP” que es feia passar per ONG, que enviava joves dels nou anomenats “milenials” a fer tasques de suport educatiu a Ghana i Sri-Lanka. Aquesta empresa es va donar a conèixer a través d’Instagram, mitjançant fotografies d’al·lots ajudant. Poder aconseguir una foto ajudant a un negret, és el que possiblement va convidar a moltes d’aquestes persones a fer el voluntariat. Aconseguint la satisfacció personal a través de les xarxes i posats a fer, també és una nova manera de fer turisme. Es a dir, que en aquest cas la paraula voluntariat serveix per emmascarar per un costat empreses que venen experiències pseudo-altruistes i per l’altre unes persones que s’emporten una estada més aviat turística amb immersió entre aborígens.

Aquest cas, cada vegada es repeteix més. El motiu pot ser perquè la gent ho demana. Quan surt una necessitat de satisfacció personal, algú crea el servei per poder cobrir-te aquesta necessitat. Tradicionalment aquestes respostes personals les donaven les religions. Però en l’actualitat amb la nostra base capitalista, estem disposats a pagar per aconseguir aquesta satisfacció personal.

És aquí, quan apareixen empreses que volen oferir experiències on es generen greus conflictes, com pot ser el tràfic de nins per anar als orfenats, on després poder enviar algun occidental amb ganes de sentir-se millor, aquest tornarà a la seva vida de sempre, i el nin continuarà dins la misèria després del seu pas.

Però que existeixin empreses que s’aprofiten de qualsevol situació no en tenim la culpa nosaltres. Per això la solució per evitar aquest conflicte recau en la responsabilitat i potenciar el vertader altruisme, que existeix i ha mogut el món des de sempre.

La responsabilitat es posar les necessitats del país en desenvolupament per damunt les nostres personals. Si estem disposats a gastar-nos 3000 € per viatjar a un lloc i fer alguna tasca, que en el nostre cas no seria de manera professional, valdria més donar aquests diners a un professional del país perquè pogués desenvolupar la seva feina amb més garanties. Val més que cobri un metge o un professor del país durant tot un any, que un d’estranger quinze dies.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació.
En continuar amb la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies.